Setge d'Illa
El Setge d'Illa fou un dels episodis de la guerra dels Segadors entre el 23 i el 29 de setembre de 1640. AntecedentsEl governador general del Rosselló, Juan de Garay Otañez, que coneixia els tractes catalans amb els francesos, va evitar aturar-los en detenir Aleix de Senmenat, Gabriel de Llupià, el canonge Ros d'Elna, el doctor Subirà i Jacint Ams[1] el 23 d'agost. Signat finalment el pacte de Ceret el 7 de setembre del 1640, va intentar tallar les comunicacions entre els aliats en ocupar Illa i Millars,[2] i detenir els representants francesos.[3] Batalla5.000 soldats espanyols dirigits per Juan de Garay Otañez, amb cavalleria i quatre peces d'artilleria,[4] provinents de Perpinyà van atacar la ciutat el 23 i el 29 de setembre de 1640. Van ser rebutjats pels sis cents francesos de Ludovic Stuart, senyor d'Aubigny[5] i l'ajut dels vilatans, entre els quals es trobava Manuel d'Aux Borrellas[6] que van aguantar fins a l'arribada dels reforços de Roger de Bossost, senyor d'Espenan i Frederic Schomberg. L'amenaça de les tropes franceses, formada pels regiments d'Espenan, Roquelaure, Serignan, les companyies de cavalleria lleugera de Schomberg, Espenan i Fontrailles i 120 Gentilshommes, la resistència de la població[7] que fins i tot va arribar a ferir en dos indrets el cap de les forces castellanes, Juan de Garay, i a causar fins a cinc cents baixes, i l'aixecament del sometent va fer abandonar el setge als castellans. Bibliografia
Referències
Information related to Setge d'Illa |
Portal di Ensiklopedia Dunia