Segon setge de Girona de 1808

Segon setge de Girona de 1808
Guerra del Francès
	; Segon setge de Girona de 1808 Segon setge de Girona de 1808 (Catalunya 1802-1812)
	; Girona a principis del segle xix
Tipus	setge i batalla
Data	20 de juliol de 1808 - 16 d'agost de 1808
Coordenades	41° 59′ 00″ N, 2° 49′ 00″ E / 41.98333°N,2.81667°E
Lloc	Girona
Estat	Espanya
Objectiu	Girona
Resultat	Victòria de l'exèrcit espanyol
Bàndols
Primer Imperi Francès	Regne d'Espanya
Comandants
Guillaume Duhesme	Julián de Bolívar ; Raimon Caldagués
Forces
10.000 aprox.	6.700 regulars i sometents, aprox.
Cronologia
	← Primer setge de Girona de 1808 Setge de Saragossa (1808) →

El segon setge de Girona de 1808 fou posat per les tropes imperials de Guillaume Philibert Duhesme i fou alçat pel brigadier Raimon Caldagués.^[1]

Antecedents

Amb gran part d'Espanya en rebel·lió oberta, Napoleó Bonaparte va establir el comandament a Baiona per reorganitzar les seves forces i corregir la situació, creient que un desplegament ràpid de les forces acovardiria els insurgents i consolidaria ràpidament el seu control d'Espanya, i va enviar una sèrie de columnes que volien escanyar a la rebel·lió prenent i pacificant les principals ciutats d'Espanya: Des de Madrid Jean Baptiste Bessières va dirigir-se a Castella la Vella amb 25.000 homes i va enviar un destacament a Aragó, amb l'objectiu de capturar Santander i Saragossa; Jeannot de Moncey va marxar cap a València amb 29.350 homes, Pierre-Antoine Dupont conduiria 13.000 homes al sud cap a Sevilla i el port de Cadis, que resguardava la flota de François Rosilly de la Royal Navy^[2] i Guillaume Philibert Duhesme amb 12.710 tropes cap a Catalunya, per prendre Girona.^[3]

Havent sortit de Barcelona el 12 de juny, el dia 20 de juny començà l'atac contra la plaça de Girona. Tot i la seva duresa, fou refusat per les escasses forces defensores, compostes per 300 soldats del regiment d'Ultònia i uns 1.500 miquelets dividits en dos terços, sota el comandament de Joan Clarós i Francesc Milans del Bosch. Els aproximadament 6.000 homes de Duhesme no pogueren prendre una plaça en mal estat, envellida i amb poques defenses. L'atac es desfermà de nit i fou especialment sagnant, amb una preeminència de la lluita cos a cos amb baionetes. Malgrat la força numèrica francesa, Duhesme fou derrotat i hagué de retirar-se a Barcelona amb uns 300 morts i 32 carros de ferits. Per la banda gironina, solament hi hagué set morts i 27 ferits.

El setge

El setge durà del 20 de juliol al 16 d'agost de 1808.

Conseqüències

Girona va capitular el desembre de 1809.^[4]

Referències

↑ «Segon setge de Girona de 1808». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Gates, David. The Spanish Ulcer: A History of the Peninsular War (en anglès). W W Norton & Co, 1986, p. 51. ISBN 0-393-02281-1.
↑ Chandler, David G. The Campaigns of Napoleon (en anglès). Weidenfeld & Nicolson, 1994, p. 611. ISBN 0-297-81367-6.
↑ Pascual i Rodríguez, Vicenç. El Baró de Maldà: materials per a una biografia. L'Abadia de Montserrat, 2003, p. 192-195. ISBN 8484155056.

Bibliografia

GRAHIT, Emili, Historia de los sitios de Gerona de 1808-1809. Gerona. Imprenta y librería de Paciano Torres, 1896.
DEULONDER, Xavier: La Guerra Peninsular o Guerra del Francès (1807-1814) Barcelona, Llibres de l'Índex, 2019. ISBN 9788479481704
PUIG, Lluís Maria de, Girona, guerra i absolutisme. Resistència al francès i defensa de l'antic règim (1793-1833). Girona: Ajuntament de Girona, Diputació de Girona, 2007. ISBN 978-84-8496-045-4

[1] «Segon setge de Girona de 1808». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Gates, David. The Spanish Ulcer: A History of the Peninsular War (en anglès). W W Norton & Co, 1986, p. 51. ISBN 0-393-02281-1.

[Chandler-3] Chandler, David G. The Campaigns of Napoleon (en anglès). Weidenfeld & Nicolson, 1994, p. 611. ISBN 0-297-81367-6.

[4] Pascual i Rodríguez, Vicenç. El Baró de Maldà: materials per a una biografia. L'Abadia de Montserrat, 2003, p. 192-195. ISBN 8484155056.

[1]

[2]

[3]

[4]