Pickeringita
Pickeringita rica en cobalt de la regió de Prešov, Eslovàquia
Fórmula química	MgAl₂(SO₄)₄·22H₂O
Epònim	John Pickering
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	07.CB.85
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CB.85
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.06
Dana	29.7.3.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	incrustacions i eflorescències, rarament cristalls aciculars, radials o agregats
Estructura cristal·lina	a = 20.8 Å, b = 24.2 Å, c = 6.18 Å; β = 95°; Z = 4
Grup puntual	monoclínica esfenoidal (2) P 2
Color	incolor, blanc, rosaci, vermellós
Exfoliació	{010} imperfecta
Fractura	concoidal
Duresa (Mohs)	1,5 a 2
Lluïssor	vítria o nacrada, sedosa
Color de la ratlla	més clara que el color
Diafanitat	semitransparent
Gravetat específica	1,73 a 1,79
Densitat	1,8
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.476 nβ = 1.480 nγ = 1.483
Birefringència	δ = 0,007
Angle 2V	mesurat: 60°
Solubilitat	completament soluble en aigua
Impureses comunes	ferro, manganès o cobalt
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Pkg
Referències	[1]

La pickeringita és un mineral del grup halotriquita, de la classe dels sulfats.^[2] Rep el seu nom del lingüista i filòleg americà John Pickering (1777-1846).

La pickeringita és un sulfat d'alumini i magnesi. Cristal·litza en el sistema monoclínic, i es troba formant incrustacions i eflorescències. Rarament forma cristalls aciculars, radials o agregats. Té una fractura concoidal i una ratlla més clara que el color. És un mineral tou, i la seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 1,5 i 2. Es disgrega progressivament amb l'aire i perd aigua quan s'escalfa. Pertany al grup halotriquita, espècie amb la qual forma una sèrie de solució sòlida.^[2][3] També forma almenys una sèrie parcial cap a l'apjohnita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pickeringita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, redingtonita, wupatkiita i meridianiita.

És un mineral secundari comú format per l'alteració de la pirita en roques aluminoses o en els filons de carbó. Es troba a la zona oxidada de dipòsits minerals hidrotermals pirítics, en general en les zones àrides. Sol trobar-se associada a altres minerals com: kalinita, alunògen, epsomita, melanterita, copiapita i guix.^[4] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines d'Alum de La Vilella Alta (Priorat) i a les mines de la Riera de Cervelló (Baix Llobregat).^[5]

Es coneixen tres varietats:

• La ferropickeringita, una varietat rica en ferro.^[6]
• La kasparita, una varietat rica en cobalt.^[7]
• La pickeringita mangànica, una varietat en què el manganès pot substituir (Mg, Fe) en la sèrie que es forma cap a l'apjohnita.^[8]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pickeringita