Oscar Baumann

(valor desconegut)
Biografia
Naixement	25 juny 1864 Viena (Àustria)
Mort	12 octubre 1899 (35 anys) Viena (Àustria)
Sepultura	Cementiri Comunal de Salzburg
Cònsol honorífic
1896 –
Volunteer serving one year (en)
1883 – 1884
Dades personals
Nacionalitat	Imperi Austrohongarès
Formació	Universitat de Leipzig (1887–1888) Universitat de Viena
Activitat
Lloc de treball	Àfrica Oriental Alemanya
Ocupació	Explorador, cartògraf i etnògraf
Ocupador	k.u.k. Militärgeographisches Institut
Obra
Localització dels arxius	Perthes Gotha Collection (en)
Premis
(1893)  Medalla Carl-Ritter

Oscar Baumann (Viena, 25 de juny de 1864 - Viena, 12 d'octubre de 1899) fou un explorador, cartògraf i etnògraf austríac.

Va assistir a classes sobre història natural i geografia a la Universitat de Viena, i el 1885 va ser part d'una expedició austríaca que havia d'explorar la Conca del riu Congo, dirigida per Oskar Lenz. Tanmateix, va haver d'abandonar l'esmentada expedició al cap de poc a causa d'una malaltia. El 1886 va fer una investigació etnogràfica a l'illa de Fernando Poo. De tornada a Europa, va obtenir el seu doctorat en filosofia a la Universitat de Leipzig el 1888.^[1]

Baumann és conegut per la seva exploració de l'interior de l'Àfrica Oriental Alemanya (actuals Tanzània, Ruanda i Burundi), i la confecció de mapes de la regió. El 1888 va explorar la regió d'Usambara amb el geògraf Hans Meyer, amb la idea de continuar cap a la muntanya Kilimanjaro. Tanmateix, el seu avenç es va veure detingut a causa de l'anomenada "Rebel·lió d'Abushiri" (1888-1889). Baumann i Meyer van ser capturats i mantinguts com a ostatges, i només després que es pagués un gran rescat al líder rebel Abushiri Salim Ibn al-Harthi els dos homes van ésser alliberats.^[2]

La missió més cèlebre Baumann fou l'anomenada "Expedició Massai" de 1891- 1893, integrada per 200 membres. En aquesta expedició, va realitzar comprovacions cartogràfiques, i va ser el primer europeu a visitar el llac Eyasi,^[3] el Manyara^[4] i el cràter de l'Ngorongoro,^[5] i també el primer a entrar a Ruanda i Burundi.^[1] Durant l'expedició va explorar la capçalera del riu Kagera, que va raonar que era la veritable font del Nil.^[6][7] Com a resultat del seu viatge va escriure un llibre titulat "Durch Massailand zur Nilquelle (Per la terra dels Massai fins a la font del Nil) el 1894.

El 1896, Baumann va ser nomenat cònsol de l'Imperi Austrohongarès a Zanzíbar. Tanmateix, pocs anys després va haver de tornar a Europa a causa d'una malaltia, i va morir a l'edat de 35 anys.^[1] Avui al Museu d'Etnologia de Viena s'hi conserven gairebé 3.500 artefactes que Baumann acumulat dels seus viatges africans. Aquests inclouen armes, eines, joies i instruments musicals.

• Beiträge zur Ethnologie des Kongo (Contribucions a l'Etnologia del Congo), Viena (1887)
• Fernando Po and the Bube. Viena (1888)^[8]
• In Deutsch-Ostafrika während des Aufstandes (A l'Àfrica Oriental Alemanya durant la rebel·lió), Viena (1890)
• Usambara. Berlín (1891)
• Karte des nordöstlichen Deutsch-Ostafrika (Mapa del nord-est de l'Àfrica Oriental Alemanya), Berlín (1893)
• Durch Massailand zur Nilquelle (Per la terra dels Massai a les fonts del Nil), Berlín (1894)
• Die kartographischen Ergebnisse der Massai-Expedition (Resultats cartogràfics de l'expedició Massai), A: Petermann's Geographische Mitteilungen, Ergebnisheft 111, Gotha (1894)
• The Sansibar archipelago. 3 llibrets. Leipzig (1896–99)
• Afrikanische Skizzen, Berlín (1900)^[9]

• Maps and Expedition Information on German East Africa
• Across East African Glaciers per Hans Meyer, E.H.S. Calder