Louis Benjamin Francoeur

Retrat mortuori de Francoeur (1849)
Biografia
Naixement	16 agost 1773 París
Mort	15 desembre 1849 (76 anys) París
Sepultura	Châtillon-la-Borde 48° 32′ 35″ N, 2° 48′ 34″ E / 48.543043°N,2.809322°E / 48.543043; 2.809322
Batle de Viry-Châtillon
1839 – 1845
Vicepresident Societat per al foment de la indústria nacional
1839 – 1845
Dades personals
Formació	École Centrale des Travaux Publics, futura École polytechnique
Es coneix per	Mètode de dibuix lineal
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques
Ocupació	Matemàtic
Organització	École polytechnique Universitat de la Sorbona
Membre de	Acadèmia Francesa de les Ciències Reial Societat d'Edimburg Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Académie des sciences, belles-lettres et arts de Rouen
Influències	Gaspard de Prony
Família
Fills	Isidore Francoeur
Pare	Louis-Joseph Francoeur
Parents	Ellen Poidatz, rebesnéta
Premis
Cavaller de la Legió d'Honor

Louis Benjamin Francoeur (1773 – 1849) va ser un matemàtic francès.

Francoeur procedia d'una família de músics: el seu pare era músic de la cort i director de l'Òpera Royale. Com empleat de la monarquia, el seu pare va tenir problemes durant la Revolució Francesa, arribant a estar empresonat un temps. Això no obstant, el jove Francoeur va poder ingressar a l'École Polytechnique el 1794, graduant-se de forma brillant el 1797.^[1]

El 1798, Gaspard de Prony el proposa com a professor ajudant a l'École Polytechnique, on coincidirà amb Sylvestre François Lacroix. El 1804 passa a ser professor titular i l'any següent és nomenat professor de la Facultat de Ciències de la Sorbona, càrrec que compatibilitza amb altres càrrecs docents.

Molt interessat en la docència, va ser membre fundador de la Société pour l'instruction élémentaire, de la que esdevindria secretari general.^[2] El 1842 va ser escollir membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències. També va ser membre de les acadèmies de Sant Petersburg, Tolosa, Edimburg, Lió, Lisboa, i altres.

Des del 1824 patia una malaltia de laringe, contra la que lluita aferrissadament, però que el 1845 l'impossibilità totalment per a la docència. Va morir quatre anys després i va ser enterrat a Châtillon-la-Borde, poble del que havia sigut alcalde.

Francoeur va escriure nombroses obres de matemàtiques de caràcter didàctic que van tenir força èxit i es van traduir a molts idiomes (anglès, espanyol, italià, ...). Un del llibres pel serà sempre recordat és el seu mètode per ensenyar dibuix lineal als infants i adolescents,^[3] mètode que porta el seu nom: el mètode Francoeur. El llibre va ser publicat el 1819 i porta per títol Le dessin linéaire d'après la méthode de l'enseignement mutuel. El mètode va ser aplicat per primer cop a l'escola de Libourne i es va estendre per tota França ràpidament.

Entre les seves obres de matemàtiques més destacades es poden citar:

• 1800 - Traité de mécanique élémentaire, à l'usage des élèves de l'École Polytechnique, rédigé d'après les méthodes de R Prony, un curs de matemàtiques elementals en dos volums.
• 1809 - Cours complet de mathématiques pures
• 1812 - Uranographie, ou Traité élémentaire d'astronomie, à l'usage des personnes peu versées dans les mathématiques, accompagné de planisphères
• 1830 - Astronomie pratique, usage et composition de la Connaissance des temps
• 1810 - Éléments de statique
• 1820 - La goniométrie
• 1827 - L'enseignment du dessin linéaire
• 1833 - Éléments de technologie
• 1835 - Géodésie, ou Traité de la figure de la terre et de ses parties
• 1838 - Algèbre supérieure
• 1842 - Mémoire sur l'Aréométrie
• 1845 - Traité d'arithmétique appliquée à la banque, au commerce, à l'industrie, etc.

Finalment cal ressenyar un text de flora parisina: Flore parisienne ou Description des caractères de toutes les plantes qui croissent naturellement aux environs de Paris, (1800-01) que va ser fruit d'uns estudis de botànica que va seguir en aquells anys sota la direcció de René Louiche Desfontaines i Jean-Louis Thuillier.

• D'Enfer, Renaud «Inventer une géométrie pour l'école primaire au XIXe siècle» (en (francès)). Tréma, Vol. 22, 2003, pàg. 41-49. DOI: 10.4000/trema.1536. ISSN: 2107-0997.
• Grattan-Guinness, Ivo. Convolutions in French Mathematics (en (anglès)). Birkhäuser, 1990. ISBN 3-7643-2240-3. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Benjamin Francoeur

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Louis Benjamin Francoeur» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Buisson, Ferdinand. «Nouveau Dictionaire de Pedagogie». IFÉ Institut Français de l'Éducation, 1911. [Consulta: 19 març 2016].