Lockheed P-3 Orion

Tipus	land-based maritime patrol aircraft (en) i Lockheed L-188 Electra
Fabricant	Lockheed Corporation, Lockheed Martin i Kawasaki Aerospace Company (en)
Estat	Estats Units d'Amèrica
Basat en	Lockheed L-188 Electra
Primer vol	novembre 1959
Dimensions	35,61 () m
Sostre de vol	28.300 peus
En servei	1962  –
Ús	maritime patrol (en) i guerra antisubmarina
Operador/s	Argentine Naval Aviation (en)    US Navy    Força Marítima d'Autodefensa del Japó    German Naval Aviation Command (en)    Exèrcit de l'Aire i de l'Espai Espanyol    Reial Força Aèria de Nova Zelanda    Reial Força Aèria Noruega Pakistan Naval Air Arm (en)    Portuguese Air Force (en)    Armada de la República de Corea    Armada de la República de la Xina    Reial Força Aèria Australiana    Força Aèria Brasilera
Propulsor	Allison 501 family (en)
Configuració d'ala	monoplà
Construïts	757

El Lockheed P-3 Orion és un avió de patrulla marítima desenvolupat a la fi dels anys 1950 per la companyia nord-americana Lockheed, usat per armades i forces aèries de diferents països del món principalment per a patrulla marítima, reconeixement, guerra antisuperficie i guerra antisubmarina.

El 1958 la Marina estatunidenca va fer una proposta de concurs per tal de produir un avió ASW que pogués entrar en servei ràpidament modificant un model ja existent. Lockheed va treure un primer prototip, l'YP3V-1 (P-3A), que va volar el 19 d'agost de 1958 i es va entregar en agost de 1962. Posteriorment van crear el WP-3A, que era una versió de reconeixement meteorològic.^[1]

La producció total de P-3A/B va ser de 286 aparells per la US Navy, 5 per la Royal New Zeland Air Force (RNZAF), 10 per la Royal Australian Air Force (RAAF) i 5 més per l'exèrcit noruec.^[1]

La versió definitiva, P-3C, va aparèixer en 1969 i se'n van entregar 132 a la US Navy i 10 a la RAAF. Altres versions del Orion van ser l'avió d'intel·ligència electrònica EP-3E,^[2] del que es van entregar 6 unitats a la Força Aèria Imperial Iraní i que porta dispositius actius d'interferències per tal de provocar activitat electrònica com a mesura de protecció,^[2] i el CP-140 Aurora, per a les Forces Armades Canadenques.^[1]

• P-3A
• P-3B
• P-3C
• EP-3E Sigint
• WP-3D
• CP-140 Aurora

Dades de La enciclopedia de la aviación^[1]

Característiques generals

• Tripulació: 10
• Longitud: 35,61 m
• Envergadura: 30,37 m
• Alçada: 10,29 m
• Pes carregat: 61.235 kg
• Motors: 4× motors turbohèlice Allison T56-A-14 , 3.663 kW cada un

Rendiment

• Velocitat màxima: 761 km/h
• Abast: 3.835 km
• Sostre de servei: 8.625 m