|
Leopardus pajeros
Leopardus pajeros és un petit felí de l'Argentina, Xile, Bolívia, el Perú, l'Equador,[1] i possiblement el sud-oest de Colòmbia.[2] TaxonomiaTradicionalment ha estat inclòs en el gat de la Pampa (L. colocolo), però ha estat separat d'aquesta espècie basant-se principalment en diferències de color i patró en el pelatge i mesures del crani.[3] Aquesta divisió no ha estat recolzada pels estudis genètics,[4][5] el qual ha portat alguns experts a mantenir-la com una subespècie del gat de la Pampa.[2][6] De manera confusa, quan el gat de la Pampa inclou Leopardus braccatus i Leopardus pajeros com a subespècies, l'espècie «combinada» és anomenada «gat de la Pampa».[7] DescripcióAquesta espècie és petita, però pesada. Hi ha variacions geogràfiques significatives de mida. La longitud del seu cos varia de 46 a 75 centímetres, amb una cua relativament curta que varia entre 23 i 29 centímetres.[3] Hi ha tres variants de pelatge, encara que totes tres tenen dues línies fosques a cada galta:
Només la primera de les tres variants té lloc al nord (als voltants del paral·lel 20° S i cap al nord), i només la tercera variant té lloc al sud (als voltants del paral·lel 40° S i cap al sud).[3] Entremig la gran majoria d'individus pertanyen a la segona variant, encara que la primera s'ha vist tant al sud com el paral·lel 29° S, i la tercera s'ha vist cap al nord fins al paral·lel 36° S.[3] En latituds on tenen lloc la primera i segona variants, la primera tendeix a produir-se en terres altes, mentre que la segona tendeix a produir-se en terres baixes.[3] S'han registrat també individus melànics d'aquesta espècie. Hàbitat i distribucióViu a praderies, matollars i boscos secs en alçades fins a 5.000 metres per sobre del nivell del mar.[3] Al nord-oest de l'Argentina, Bolívia, Perú i l'Equador, se'l troba en altituds entre 1.800 i 5.000 metres a erms, marginalment també a la puna, i localment a boscos secs.[3] On la seva àrea de distribució s'encavalca amb la del gat dels Andes al nord-oest de l'Argentina, es produeix en altituds baixes de mitjana.[8] Del centre al nord-oest de l'Argentina se'l troba en praderies, boscos secs de mesòfites, i matollars, per sota dels 1.240 metres d'altitud.[3] Al sud de l'Argentina i Xile se la troba a les estepes i matollars de la Patagònia, per sota dels 1.100 metres.[3] DietaAquesta espècie no ha estat molt estudiada a la natura, sent molt poca la informació disponible sobre els seus hàbits de caça. Hi ha registres que indiquen que caça rosegadors i ocells de nit, així com aviram prop de les granges. SubespèciesEl 2005, Mammal Species of the World reconegué 5 subespècies:[1]
Basant-se en dos individus de la subespècie steinbachi, el seu pelatge està format per pèls més llargs i pàl·lids que el de la subespècie garleppi. No obstant això, aquesta distinció s'ha fet amb incertesa a causa del petit nombre de mostres,[3] fins al punt que alguns la consideren un sinònim de garleppi.[6] La incertesa també existeix amb la subespècie budini, la qual s'assembla a la subespècie crespoi i fou descrita a les terres baixes del nord-oest de l'Argentina, però en realitat podria ser dels boscos humits de la regió.[3] Alguns la reconeixen,[6] mentre que altres no.[1] Per acabar, les poblacions del sud de Xile i la meitat sud de l'Argentina, incloses en la subespècie pajeros, han estat reconegudes com la subespècie crucinus, basant-se en la seva mida més gran (la més gran de l'espècie) i el seu pelatge opac (vegeu Descripció).[3] Referències
Information related to Leopardus pajeros |
||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
Portal di Ensiklopedia Dunia
