|
Jacques Stroumsa
Jacques Stroumsa fou enginyer i músic.[1] Va néixer el 4 de gener de 1913 a Salònica.[2] Va morir el 15 de novembre de 2010 a Jerusalem, als 97 anys.[3] Estudià enginyeria a Marsella mentre estudiava violí al Lycée Musicale. Es va traslladar posteriorment a París on va continuar estudiant enginyeria i música. L'any 1935 va retornar a Grècia per fer el servei militar on també impartia classes de francès. Després va entrar a treballar en la producció industrial, treballant amb motors dièsel importats d'Alemanya. Això li va permetre aprendre una mica d'alemany, cosa que li va ser útil posteriorment.[4] Quan tenia 30 anys va ser deportat al camp de concentració d'Auschwitz,- Birkenau II (Polònia) juntament amb milers de jueus de Salònica, Grècia.[5] Era el 8 de maig de 1943. En el camp de concentració va perdre la seva esposa, embarassada de vuit mesos i els seus pares i sogres. Va ser un dels pocs supervivents de Salònica que va sobreviure a la guerra. Primer violinista de l'orquestra del camp de concentració. De jove havia estudiat i tocat el violí a l'orquestra de Macabi i a la divisió militar de l'exercit grec durant el Servei Militar. El violí el va ajudar a suportar moralment l'estada al camp de concentració.[2] Era conegut com el violinista d'Auschwitz.[4] Tocava marxes militars a l'entrada i sortida del camp i altra música per entretenir els soldats alemanys. Parlava ladí, francès, anglès entre d'altres llengües.[6] La seva germana Julie també tocava el violí i va ser membre de l'orquestra de dones de Birkenau.[7] LlibresStroumsa va escriure dos llibres: Violinist in Auschwitz: From Salonica to Jerusalem, 1913-1967[8] i Tria la vida. El violinista d'Auschwitz [9] M. Àngels Anglada va escriure El violí d'Auschwitz sobre la història d'un violinista al camp de concentració. Posteriorment a la mort d'Anglada s'ha publicat un quadern epistolari entre aquesta i Stroumsa. Aquest epistolari, de la revista Encesa Literària està integrat per catorze cartes traduïdes del francès al català per la filòloga Anna Maria Velaz, que ha coordinat el dossier i que custodiava l'epistolari. Deu de les cartes són de Stroumsa i quatre d'Anglada, totes escrites durant un breu període, entre el 18 de juny de 1998 i el 18 de febrer del 1999, poc temps abans de la mort de l'escriptora. Completen el conjunt dues cartes més, una de Mariona Geli, filla d'Anglada, a Stroumsa després de la mort d'Anglada, i l'altra, la resposta del músic.[10] Referències
Information related to Jacques Stroumsa |
||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
