|
In-Young Ahn
In-Young Ahn (en coreà, 안인영) (12 d'agost de 1954) és una científica sud-coreana, coneguda per ser la primera dona de Corea del Sud en visitar l'Antàrtida i la primera dona asiàtica a ser cap d'una base antàrtica (Base Rei Sejong; 세종과학기지).[1][2][3][4] És una ecòloga de la zona bentònica i actualment s'exerceix com a investigadora principal per l'Institut Coreà d'Investigació Polar.[3] EducacióAhn es va graduar de la Universitat Nacional de Seül el 1982 com a biòloga oceanogràfica i es va doctorar en oceanografia costanera a la Universitat Estatal de Nova York a Stony Brook el 1990. Ahn va començar la seva recerca a l'Institut Coreà d'Investigació Polar al juliol de 1991.[2] InvestigacionsAhn va estar a càrrec d'un programa de monitoratge ambiental a la Base Rei Sejong entre 1996 i 2011, i va realitzar mesuraments en terreny per obtenir dades necessàries per designar una zona antàrtica especialment protegida (ZAEP # 171) propera a la base coreana. Ahn va actuar com a representant i Punt Nacional de Contacte al comitè de les reunions consultives per al Tractat Antàrtic entre 1997 i 2014, fins que va ser designada a càrrec de la temporada d'hivern. Ahn va ser vicepresidenta de l'Institut Coreà d'Investigació Polar entre maig de 2010 i juny de 2012. També va servir com a vicepresidenta de la Societat Coreana d'Oceanografia entre 2010 i 2011, i a la Federació Coreana d'Associacions Científiques i Tècniques de Dones entre 2014 i 2015.[5] Va ser cap de la 28a expedició sud-coreana (2015) a la Base Rei Sejong, on va ser cap d'estació.[3] Ahn va investigar l'ecologia béntica de l'Antàrtida, amb especial interès en els invertebrats, així com ecosistemes costaners antàrtics.[2] Va estudia la cloïssa antàrtica (Laternula elliptica), un bivalve marí predominant en el continent antàrtic. La investigació actual d'Ahn inclou estudis de l'impacte dels moviments glacials en les comunitats béntiques properes a la Base Rei Sejong. Actualment és professora adjunta a la Universitat de Ciència i Tecnologia de Corea, i investigadora principal a l'Institut Polar Coreà, que forma part del Institut de Ciència i Tecnologia Marina. Premis i honorsEl 2001, el govern sud-coreà li va atorgar una «Medalla al Mèrit en Ciència i Tecnologia» pels seus èxits en la investigació antàrtica.[6] Va rebre també una «Moció d'Honor» del Ministeri de Medi Ambient de Corea del Sud al juny de 2008 per la seva contribució a la designació de la zona antàrtica especialment protegida ZAEP # 171 prop de la Base Rei Sejong. En 2016 va rebre el «Premi del Primer Ministre» en reconeixement del seu paper com a cap de la Base Rei Sejong.[7] Referències
Vegeu tambéEnllaços externs
|
||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
