I encara diuen que el peix és car

castellà: ¡Y aún dicen que el pescado es caro!
Tipus	pintura
Creador	Joaquim Sorolla
Creació	1894
Mètode de fabricació	Oli sobre tela
Mida	151,5 () × 204 () cm
Col·lecció	Museo del Prado, Madrid
Catalogació
Número d'inventari	P004649
Catàleg	Inv, noves adquisicions (iniciat 1856):(1198) Inv. General del Museo de Arte Moderno. 1899-1902 (en) :(286) Catálogo Museo de Arte Moderno. 1899 (en) :(384) Catalog Museo de Arte Moderno, 1900 (en) :(593) Registros-Inventarios Museo Nacional de Arte Moderno. 1900-1936 (en) :(30-S y 59-S) Inv. Museo Arte Moderno. 1954 (en) :(566) Actas traslado de obras MEAC - Prado. 1971-1973 (en) :(983)

I encara diuen que el peix és car és una pintura realitzada per l'artista Joaquim Sorolla l'any 1894. Es troba exposada en el Museu del Prado de Madrid.

És una obra que s'enquadra dins de la primera etapa de la producció del pintor i pot incloure's en el gènere denominat realisme social. Va obtenir una Medalla de Primera Classe en l'Exposició Nacional de Belles Arts (Espanya) celebrada l'any 1895. Aquest mateix any va ser adquirida per l'estat espanyol.

El títol del quadre procedeix de la novel·la Flor de Mayo escrita per Vicent Blasco Ibáñez que es desenvolupa a les platges del barri del Cabanyal a València. En un dels passatges, mor en el mar un pescador anomenat Pascualet, i la seva tia es lamenta del succeït mentre exclama: Que vinguessin allí totes les meuques que regatejaven en comprar en la peixateria! Encara els semblava car el peix? A duro havia de costar la lliura...!

L'escena que es representa mostra a dos pescadors mentre atenen a un tercer que ha sofert un accident, aquest es troba amb el tors nu i del seu coll penja una medalla que probablement correspon a la Mare de Déu del Carme, protectora dels homes del mar. Al voltant dels personatges poden observar-se diversos objectes habituals a l'interior de les embarcacions, un llum d'oli, un tonell per a l'aigua dolça, cordes i diversos peixos.^[1][2][3][4]