|
Folc I el Roig
Folc I el Roig (llatí Fulco) era fill del vescomte d'Anjou, de la nissaga dels ingelgerians. Va succeir son pare el el 888.[1] Era casat amb Roscilla, filla de Garnier, senyor de Loches.[2] El senyoriu de Loches havia estat confiat a l'avi de Roscilla, Adalard, el 840, com a plaça forta contra el normands, i Adalard era nebot del senescal Adalard comte de Tours, i primer personatge del regne en temps de Carles el Calb. La família era molt influent (se'ls coneixia com els Lambèrtides). Roscilla li va aportar en dot Loches, La Haye i Villentrois i drets sobre la regió de Nantes.[3] El 898 el rei li va donar el vescomtat d'Angers –on va succeir al vescomte Hardrad– i la part occidental de l'Anjou. El 905 Ató II, germà d'Hardrad, antic vescomte d'Angers, va rebre el vescomtat de Tours però aquest vescomtat va passar a Tibaud el vell de Blois el 908. El 907 va morir el sobirà bretó Alan I, i Folc, segurament pels drets de la seva dona, fou reconegut com a comte de Nantes, el principal de la marca de Bretanya, que el 919 va tornar a ser conquerit pels bretons (Alan Barba torta, que després es casarà amb una filla de Folc I) però a canvi Folc va rebre el vescomtat d'Angers.[4] El 929 va rebre el títol de comte d'Anjou i abat laic de Saint Aubin i de Saint Lezin (dignitats heretades dels Lambertides). Poc després el seu fill i hereu Ingelger II va morir en combat contra els normands. El 937 va emparentar amb el comte d'Amiens, Vexin i Valois, Gauthier, que es va casar amb la seva filla Adelaida, amb el que es va aliar per combatre els normands. El seu fill Guiu va rebre el bisbat-comtat de Soissons. Però el duc de Normandia Guillem es va casar amb Leudegarda de Vermandois i així va obrir un flanc. Va morir el 942 i el va succeir el seu fill Folc II el bo.[5] Referències
Information related to Folc I el Roig |
||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
