Hupa

Hupa
Na:tinixwe Mixine:whe'
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	173 (2000)
Parlants nadius	8
Autòcton de	Califòrnia (vall de Hoopa)
Estat	Estats Units
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües indígenes d'Amèrica del Nord; llengües na-dené; llengües eyak-atapascanes; llengües atapascanes; llengües atapascanes de la costa del Pacífic
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat	5 en perill crític
Codis
ISO 639-2	hup
ISO 639-3	hup
Glottolog	hupa1239
Ethnologue	hup
UNESCO	780
IETF	hup
Endangered languages	1862

El hupa (endònim: Na:tinixwe Mixine:whe', lit. "llengua del poble de la vall de Hoopa") és una llengua atapascana (del grup Na-dené) parlada al llarg del curs inferior del riu Trinity al nord-oest de Califòrnia pels hupes (Na:tinixwe), i abans de contacte europeu pels pobles chilula i whilkut a l'oest.

El cens dels Estats Units del 2000 va estimar que l'idioma era parlat per 64 persones entre 5 i 17 anys, incloent 4 parlants monolingües. A partir del 2012, hi havia menys de 10 parlants amb fluïdesa, almenys un dels quals (Verdena Parker) és bilingüe completament fluid. Potser uns altres 50 individus de totes les edats controlen la fonologia tradicional hupa, la gramàtica i el lèxic. Més enllà d'això, molts membres de la tribu comparteixen un vocabulari reduït de paraules i frases d'origen hupa.

Ortografia

L'alfabet hupa és:

a, a:, b, ch, ch', chw, chw', d, dz, e, e:, g, gy, h, i, j, k, k', ky, ky', l, ł, m, n, ng, o, o:, q, q', s, sh, t, t', tł, tł', ts, ts', u, w, wh, x, xw, y, ' ^[2]

Fonologia

**Carta consonàntica hupa en IPA**^[3]
		Labial	Alveolar	Palatal	Palatal/Velar	Uvular	Glotal
Nasal		m	n	ŋ
Oclusiva/ Africada	no aspirada	(p)	t	kʲ	(k)	q	ʔ
	aspirada		tʰ	kʲʰ	kʰ
	ejectiva		tʼ	kʲʼ	(kʼ)	qʼ
Africada	unaspirated		t͡s	t͡ʃ
	aspirada		t͡sʰ	t͡ʃʷʰ
	ejectiva		t͡sʼ t͜ɬʼ	t͡ʃʼ (t͡ʃʷʼ)
Fricativa			s ɬ	(ʃ)	x xʷ		h ʍ
Aproximant		w	l	j

Fonemes vocàlics hupa^[4]
	Frontal	Central	Posterior
Semitancada	ɪ~e		o
Oberta		a

Les vocals poden ser allargades.

Referències

Bibliografia

Campbell, Amy. Hupa ditransitives and the syntactic status of R, 2007.
Dixon, Roland Burrage; Samuel Alfred Barrett; Washington Matthews. The phonology of the Hupa language. The University Press, 1910 [Consulta: 24 agost 2012].
Goddard, Pliny Earle. Hupa Texts, 1904.
Goddard, Pliny Earle. The Morphology of the Hupa Language, 1905.

Goddard, Pliny Earle. The Phonology of the Hupa Language, 1907.
Golla, Victor. Hupa Grammar. University of California, Berkeley, 1970.
Golla, Victor. «Hupa Language Dictionary Second Edition», 1996. [Consulta: 6 maig 2010].
Golla, Victor. California Indian Languages. University of California Press, 2011.
Gordon, Matthew «Laryngeal Timing and Correspondence in Hupa». UCLA Working Papers in Linguistics, 1, 2001.
Gordon, Matthew. The Phonetics and Phonology of Non-Modal Vowels: A Cross-Linguistic Perspective.
Gordon, Matthew; Luna, Edmundo. An Intergenerational Study of Hupa Stress.
Pycha, Anne. Morpheme Strength Relationships in Hupa, and Beyond.
Sapir, Edward; Golla, Victor. Hupa Texts, with Notes and Lexicon. In _The Collected Works of Edward Sapir, Victor Golla & Sean O'Neill (eds.), volume XIV_, 19-1011. Mouton de Gruyter., 2001.

Enllaços externs

[1] Cens dels Estats Units del 2000

[2] Golla (1996)

[grammar25-34-3] Golla (1960:25–34)

[grammar25-4] Golla (1960:25)

[1]

[2]

[3]

[4]