Hercules Segers

Hercules Segers
Biografia
Naixement	c. 1589 ; Haarlem (Països Baixos)
Mort	c. 1638 (48/49 anys); la Haia (Països Baixos)
Activitat
Camp de treball	Pintura, arts visuals i gràfics
Lloc de treball	La Haia (1632–1638); Amsterdam (1614–1631); Amsterdam (1592–1596); Leiden ; Utrecht ; Haarlem
Ocupació	pintor, marxant d'art, artista gràfic, artista visual
Membre de	Gremi de Sant Lluc de Haarlem
Gènere	Paisatge, marina i natura morta
Moviment	Barroc
Professors	Gillis van Coninxloo
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1620) River Valley (en) ; (segle XVII) Vall del riu ;

Hercules Pieterszoon Seghers o Segers (c. 1589 – c. 1638) va ser un pintor i impressor neerlandès dins l'Edat d'Or Holandesa.^[1] Va ser un pintor de paisatges molt inspirat, experimentat i original.^[2]

Biografia

Hercules nasqué a Haarlem, fill d'un mercader Mennonita. Hercules va ser aprnenet del pintor paisatgista flamenc Gillis van Coninxloo. Seghers i el seu pare van comprar un gran nombre de les seves obres en la subhasta de l'estudi del pintor com també ho va fer Pieter Lastman. L'any 1615 es casà amb Anneke van der Brugghen que aleshores tenia 16 anys. Es va arruïnar a finals de la dècada de 1620.^[4] El 1631 es va fer marxant d'art. Va morir cap a 1638.^[5]

La seva reputació pòsthuma és deguda a Inleyding tot de hooge schoole der schilderkonst (Introducció a l'Alta Escola de Pintura) de Samuel van Hoogstraten qui el presenta com un geni del romanticisme avant la lettre, solitari, pobre i incomprès, basant-se sobretot en els seus aiguaforts.

Impressions

*Paisatge amb Foc* Aiguafort sobre paper pintat, Rijksmuseum

Un total de 183 impressions sobreviuen i la majoria es troben a museus, com el Rijksmuseum. Rembrandt col·leccionà tant pintures (en tenia vuit) com impressions de Seghers, i adquirí les seves planxes originals, Tobies i l'Àngel (HB 1),^[6] la va tornar a fer com la seva Fugida a Egipte (B 56), mantenint gran part del paisatge. Rembrandt també va tornar a fer la pintura de Seghers Muntanya i Paisatge, actualment a Uffizi, i el seu estil de pintar paisatges mostra la influència de Seghers.

Sembla que Seghers va inventar la tècnica de l'aiguatinta (també va fer ús de la punta seca) que més tard va ser redescoberta per Alexander Cozens.

Pintures

L'Stadholder, Frederic Enric d'Orange li comprà paisatges l'any 1632. A banda de Coninxloo, Seghers va beure de la tradició paisatgística flamenca, especialment deJoos de Momper i Roelandt Savery, però també del paisatgisme manierista.^[8]

Llegat

L'escriptora alemanya Anna Seghers va adoptar el seu nom com a nom de ploma.

Fonts

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hercules Segers

George S. Keyes in: K.L. Spangenberg (ed), Six Centuries of Master Prints, Cincinnati Art Museum, 1993, no.s 75 & 76, ISBN 0-931537-15-0

↑ ^1,0 ^1,1 Segers és la forma del cognom que el mateix pintor va utilitzar: Neil MacLaren, The Dutch School, 1600-1800, Volume I, National Gallery Catalogues,p. 418-20, 1991, National Gallery, London, ISBN 0-947645-99-3
↑ Seymour Slive, Dutch Painting, 1600-1800, p. 183, Yale UP, 1995, ISBN 0-300-07451-4
↑ La seva atribució és discutida
↑ Kannegieter, Z.J. (1942) Het huis van Hercules Segers op de Lindengracht te Amsterdam. In: Historische studiën en schetsen, p. 24-25.
↑ Hoogsteder & Hoogsteder, Mathieu Dubus, avant-gardist
↑ . Vegeu Slive, op cit p.184
↑ R van Luttervelt, Dutch Museums, p.202, 1960, Thames & Hudson, London.
↑ Slive op cit, pp.184-5

Enllaços externs

[MacLaren-1] 1,0 ^1,1 Segers és la forma del cognom que el mateix pintor va utilitzar: Neil MacLaren, The Dutch School, 1600-1800, Volume I, National Gallery Catalogues,p. 418-20, 1991, National Gallery, London, ISBN 0-947645-99-3

[2] Seymour Slive, Dutch Painting, 1600-1800, p. 183, Yale UP, 1995, ISBN 0-300-07451-4

[3] La seva atribució és discutida

[4] Kannegieter, Z.J. (1942) Het huis van Hercules Segers op de Lindengracht te Amsterdam. In: Historische studiën en schetsen, p. 24-25.

[5] Hoogsteder & Hoogsteder, Mathieu Dubus, avant-gardist

[6] . Vegeu Slive, op cit p.184

[7] R van Luttervelt, Dutch Museums, p.202, 1960, Thames & Hudson, London.

[8] Slive op cit, pp.184-5

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]