|
Giuseppe Levi
BiografiaVa néixer el 14 d'octubre de 1872 a Trieste, fill de pares jueus, Michele Levi i Emma Perusa. Estava casat amb Lidia Tanzi i tenia cinc fills: Gino, Mario, Alberto, Paola (qui es va convertir en l'esposa d'Adriano Olivetti) i l'escriptora Natalia Ginzburg (esposa de Leone Ginzburg i mare de Carlo Ginzburg), qui va descriure la personalitat del seu pare en el reeixit llibre italià Lessico famigliare (1963).[4] Levi, com a professor d'Anatomia a la Universitat de Torí, tenia amplis interessos de recerca i va ser un pioner en els estudis in vitro de cultius cel·lulars.[5] Va introduir i posteriorment va practicar sistemàticament el cultiu in vitro de teixits, amb la finalitat d'examinar l'estructura i el comportament de cèl·lules aïllades i sotmeses a condicions ambientals variables.[3] Va contribuir a l'estudi del sistema nerviós, especialment en l'estudi de la plasticitat de les cèl·lules dels ganglis sensorials.[5][6] Mentre va estar a Torí, va ser tutor de tres estudiants que posteriorment van guanyar el Premi Nobel: Salvador Luria, Renato Dulbecco i Rita Levi-Montalcini.[3] Levi-Montalcini va realitzar els seus primers estudis sobre les relacions entre els centres neuronals i el seu objectiu perifèric d'innervació amb Giuseppe Levi.[7] Va ser membre de l'Accademia Nazionale dei Lincei i de l'Acadèmia Nacional de la Ciència dita dels XL, així com d'altres institucions científiques incloses l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, l'Acadèmia Real de Ciències, Lletres i Belles arts de Bèlgica, i la Deutsche Akademie der Naturforscher Leopoldina.[1] Va ser considerat un símbol de la resistència al feixisme, en ser un dels 12 professors que es van negar a signar lleialtat al règim.[2][3][8] La seva excel·lent formació en ciències biològiques i l'haver après a abordar els problemes científics de la forma més rigorosa possible, en un moment en què un enfocament així era encara inusual, va ser fonamental per als seus alumnes.[9] Premis i reconeixementsLa seva fama deriva d'haver nodrit a tres guanyadors del Premi Nobel: Salvador Luria, Rita Levi-Montalcini i Renato Dulbecco. Va rebre diversos premis importants, inclòs el Premi Real de l'Acadèmia de Lincei el 1923, la Medalla d'Or dels meritoris de l'escola, la cultura i l'art, i els títols honorífics de les Universitats de Lieja, Montevideo i Santiago de Xile.[10] El fisiòleg Filippo Bottazzi va proposar la seva candidatura al Premi Mussolini de l'Acadèmia d'Itàlia. El jurat estava al seu favor però el Duce ho va vetar, per haver-se negat a signar el manifest de lleialtat al feixisme.[11] Referències
Information related to Giuseppe Levi |
||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
