Georg Faber

Biografia
Naixement	5 abril 1877 Kaiserslautern (Alemanya)
Mort	7 març 1966 (88 anys) Múnic (Alemanya)
Sepultura	Waldfriedhof de Munic, 28-1-107 48° 06′ 10″ N, 11° 29′ 37″ E / 48.1028°N,11.4936°E / 48.1028; 11.4936
Formació	Universitat de Múnic
Tesi acadèmica	Über Reihenentwickelungen analytischer Funktionen  (1903 )
Director de tesi	Alfred Pringsheim
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques
Lloc de treball	Tübingen Múnic
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Tècnica de Múnic (1916–1946) Universitat d'Estrasburg (1914–1916) Universitat de Königsberg (1912–1914) Universitat Tècnica de Stuttgart (1910–1912) Universitat de Tübingen (1909–1910) Universitat de Würzburg (1905–1909)
Membre de	Acadèmia Bavaresa de Ciències (1921–)
Alumnes	Friedrich Nikol i Franz Fleischmann
Obra
Obres destacables polinomis de Faber
Estudiant doctoral	Otto Volk, Joseph Ehrenfried Hofmann, Kurt Freudenthal i Fritz Fleischmann
Família
Cònjuge	Gertrud Klinger
Pares	Karl Max Faber i Maria Hamm
Premis
(1956)  Creu de Comanador de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya  Orde Bavarès del Mèrit

Georg Faber (Kaiserslautern, 5 d'abril de 1877 - Múnic, 7 de març de 1966) va ser un matemàtic alemany.

Faber va estudiar matemàtiques i física a les universitats de Göttingen i Múnic, obtenint el doctorat en aquesta última el 1902. El 1905, va obtenir l'habilitació per la docència a la universitat de Würzburg. A continuació va estar treballant pocs cursos a diferents universitats (Tubinga, Stuttgart, Königsberg i Estrasburg), fins al 1916 en que va ser nomenat professor de la universitat Tècnica de Múnic, en la qual va romandre fins a la seva jubilació el 1946.^[1]

En acabar la Segona Guerra Mundial (1945) va ser nomenat rector de la universitat per les forces aliades, i es va encarregar de restablir les classes el 1946.

Faber és recordat, sobre tot, pels polinomis que porten el seu nom (1903)^[2] que, gràcies a la seva interessant estructura, han tingut nombroses aplicacions a diferents camps de les matemàtiques.^[3] També és l'autor d'un teorema sobre la convergència de les seqüències de polinomis interposats (1914).^[4]

• Curtiss, J.H. «Faber Polynomials and the Faber Series» (en anglès). The American Mathematical Monthly, Vol. 78, Num. 6, 1971, pàg. 577-596. DOI: 10.1080/00029890.1971.11992813. ISSN: 0002-9890.
• Iske, Armin. Approximation Theory and Algorithms for Data Analysis (en anglès). Springer, 2018. ISBN 978-3-030-05227-0. 
• Körner, Hans-Michael (ed.). «Faber, Georg. Mathematiker.». A: Große Bayerische Biographische Enzyklopädie (en alemany). K.G. Saur, 2005, p. 483. ISBN 9783110973440. 
• Pfluger, Albert «On a method of Georg Faber» (en anglès). Complex Variables, Theory and Application, Vol. 9, Num. 2-3, 1987, pàg. 251-261. DOI: 10.1080/17476938708814268. ISSN: 1747-6938.
• Sète, Olivier «Some properties of Faber-Walsh polynomials» (en anglès). arXiv, 2013, pàg. 1-23.

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Georg Faber» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Lense, Josef. «Prof. Dr. Georg Faber». Bayerische Akademie der Wissenschaften, 2019. [Consulta: 22 desembre 2019]. (alemany)