Francesc Alcoriza i Gimeno
Francesc Alcoriza i Gimeno[1] (Barcelona, 15 de juny de 1903 - Barcelona, 1 d'abril de 1991[2]) fou un futbolista català dels anys 1920 i 1930. TrajectòriaIngressà l'any 1921[3] al CE Europa, on l'any 1923 es proclamà campió de Catalunya de futbol i subcampió del Campionat d'Espanya. Amb l'Europa disputà les tres primeres edicions de la lliga espanyola, essent, amb 45 partits, el segon futbolista que més partits portà la samarreta de club a la màxima categoria del futbol espanyol per darrere d'Agustí Layola. El febrer de 1930 esdevingué capità del club europeista després de la renúncia de Manuel Cros.[4] L'any 1931, després del descens de l'Europa a segona divisió, fitxà pel FC Barcelona. Disputà 109 partits amb la samarreta blaugrana. Abandonà el club el 1935, acabant la seva carrera al FC Terrassa.[5] El gener de 1930 fou convocat per la selecció espanyola de futbol per disputar un partit davant Txecoslovàquia, però no arribà a debutar. Si que defensà la samarreta de la selecció de Catalunya,[6] destacant el partit que enfrontà la selecció amb el Bolton Wanderers el 20 de maig de 1929, amb motiu de la inauguració de l'estadi Olímpic de Montjuïc i que guanyà la selecció catalana per 4 a 0.[7][8][9] Palmarès
Referències
Enllaços externsInformation related to Francesc Alcoriza i Gimeno |
Portal di Ensiklopedia Dunia