Erionita-K
Fórmula química	K10[Si26Si10O72]·30H₂O
Epònim	erionita i potassi
Localitat tipus	Rome, Comtat de Marion, Oregon, Estats Units
Classificació
Categoria	silicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.GD.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.GD.20
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 13,15Å; c = 15,05Å;
Grup puntual	6/mmm (6/m 2/m 2/m) - dihexagonal dipiramidal
Duresa (Mohs)	3,5 a 4
Lluïssor	vítria
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,471 nε = 1,474
Birefringència	δ = 0,003
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1997 s.p.
Símbol	Eri-K
Referències	[1]

L'erionita-K és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la zeolita. El seu nom prové del mot grec εριον (erion) que significa llana, en al·lusió a l'aparença del mineral. El sufix -K indica que el potassi és el catió dominant.^[1]

L'erionita-K és un tectosilicat de fórmula química K₁₀[Si₂₆Si₁₀O₇₂]·30H₂O. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3,5 a 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'erionita-K pertany a «02.GD: Tectosilicats amb H₂O zeolítica; cadenes de 6-enllaços – zeolites tabulars» juntament amb els següents minerals: gmelinita-Ca, gmelinita-K, gmelinita-Na, willhendersonita, cabazita-Ca, cabazita-K, cabazita-Na, cabazita-Sr, cabazita-Mg, levyna-Ca, levyna-Na, bellbergita, erionita-Ca, erionita-Na, offretita, wenkita, faujasita-Ca, faujasita-Mg, faujasita-Na, maricopaïta, mordenita, dachiardita-Ca, dachiardita-Na, epistilbita, ferrierita-K, ferrierita-Mg, ferrierita-Na i bikitaïta.

L'erionita-K va ser descoberta a Rome, al comtat de Marion (Oregon, Estats Units). També ha estat descrita a Alemanya, el Canadà, altres indrets dels EUA, Nova Zelanda, el Regne Unit, la República Txeca, Ucraïna i la Xina.^[1]