El cementiri s'inaugurà en 1853, com a nou cementiri del municipi de Sant Gervasi de Cassoles, situat a la rodalia de l'antic nucli del poble, en el pendent de Collserola.[1]
El recinte té 12.229 m², en dues parts, separades per una escalinata central que va de l'entrada a la capella. A banda i banda hi ha els panteons, tombes i alguns blocs de nínxols, en total 4773 sepultures. Els murs perimetrals també contenen nínxols. La varietat estilística de les escultures i els panteons és gran, predominant-hi l'eclecticisme. En destaquen alguns panteons com el panteó Cros, projectat per Joan Baptista Pons i Trabal (1894).
Entre les persones que s'hi han enterrades hi ha (per ordre cronològic de mort):
Vicenç de Paül Roca i Pi (Barcelona, 1780 - Badalona, 1852), baró de Marmellar, empresari i filantrop (Illa S. Magdalena, nínxol 52).
Joan Cortada i Sala (Barcelona, 1805 - Sant Gervasi de Cassoles, 1868), novel·lista, periodista i historiador (illa 2, carrer de Sant Pere, nínxol 11).
Pasqual Vilaró i Piera (Barcelona, 1803 – ca. 1870), pintor d'indianes, fabricant i comerciant de cotó (S. Magdalena, panteó 5)
Pere Abella i Freixes (Riudecanyes, Baix Camp, 1824 – Barcelona, 1877), professor de cant, compositor, pianista i director d'orquestra (Messeta superior, panteó 1)
Darío de Regoyos (Ribadesella, Astúries, 1857 - Barcelona, 1913), pintor (S. Francesc Xavier, nínxol 133).
Lluís Comenge i Ferrer (Madrid, 1854 – Barcelona, 1916), metge (Illa S. Joan, panteó 1).
Rafael Rodríguez Méndez (Granada, 1845 - Barcelona, 1919), metge i polític, rector de la Universitat de Barcelona entre 1902 i 1905 (S. Sever, panteó 5)
Felip Pedrell (Tortosa, 1841 - Barcelona, 1922), músic (al fossar comú; en 1990, les restes hi foren portades per manca de pagament del nínxol; es van intentar localitzar per a portar-les a Tortosa, però ja no van poder destriar-se)
Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 1850 - 1923), arquitecte, historiador i polític, en un nínxol al mur perimetral (Illa S. Pere, nínxol 240), a la dreta de l'entrada.
Miguel Pantaleoni Giusti (Lucca, - Barcelona, 1923), sastre i empresari de la moda, fundador de Pantaleoni Hermanos (després sastreria Modelo) (S. Francesc Xavier, tomba 13)
Manuel Henrich i Girona (Barcelona, 1851 – Caldes de Montbui, 1925), impressor i editor, alcalde de Barcelona i diputat a les Corts Espanyoles (S. Magdalena, panteó 6, Geli Crehuet)
Jacint Torres i Reyató (Barcelona, 1850 - 1926), poeta, forjador i mestre d'obres (S. Magdalena, panteó 5, "Pascual Vilaró y familia")
Francesc Gimeno i Arasa (Tortosa, 1858 - Barcelona, 1927), pintor (Illa S. Joan, nínxol 242)
Dolors Lleonart i Casanovas (Gualba, 1866 - Barcelona, 1936), metgessa, una de les primeres de Catalunya (S. Magdalena, tomba 34).
Tomàs Rosés i Ibbotson (Liverpool, 1883 - Barcelona, 1948), banquer i empresari tèxtil, president del Futbol Club Barcelona entre 1929 i 1930 (S. Josep, panteó 1)
Pere Vergés i Farrés (Barcelona, 1896 - 1970), pedagog (Illa S. Agnès, nínxol 318??).
Cèsar Martinell i Brunet (Valls, 1888 - Barcelona, 1973), arquitecte (Illa S. Tecla, nínxol 93).
Francesca Bes i Calvet (m. Barcelona, 1985) i Josep Fradera, fundadors de l'Instituto de Belleza Francis i creadors del programa radiofònic Consultorio para la mujer Elena Francis (Messeta superior, panteó 4, de Lorenzo Oliver)
