Cas Asunta Basterra
El Cas Asunta Basterra, també conegut amb el nom d'Operació Nenúfar, fa referència al cas de desaparició i assassinat de la nena gallega d'origen ètnic xinès Asunta Basterra. L'Asunta tenia dotze anys quan va desaparèixer el 21 de setembre de 2013, i l'endemà, el 22 de setembre de 2013, el seu cos sense vida va ser trobat en una pista forestal del municipi de Teo, un poble que pertany a la comarca i àrea metropolitana de Santiago de Compostel·la (Galícia).[1][2][3] El cas va ser anomenat "Operació Nenúfar", ja que la Guàrdia Civil té un protocol que dicta que han de posar un nom distintiu a tots els casos que intervinguin. Aquest nom va ser escollit perquè, per una banda, la posició en la qual el cos de l'Asunta va ser descobert recordava a aquesta flor, i per altra banda, aquesta flor, el nenúfar, prové d'Àsia.[4] El judici del cas va ser iniciat el 29 de setembre de 2015, i van transcórrer 31 dies fins que la sentència final va ser publicada. Persones implicades i testimonisAsunta Basterra era una nena adoptada xinesa, amb el nom original de Yong Fang. Va néixer el 30 de setembre de l'any 2000, i poc més d'un any després va ser adoptada pel matrimoni (posteriorment divorciat) format per Alfonso Basterra Camporro, de 51 anys, i Rosario Porto Ortega, de 46 anys. Els pares de l'Asunta treballaven de periodista i d'advocada, respectivament. Segons professores i coneguts, era una nena molt intel·ligent i social. Feia extraescolars de música, on tocava el violí i el piano, i classes de dansa. El cas va ser portat pel jutge José Antonio Vázquez Taín, conegut per portar altres casos famosos, com el cas del robatori del Còdex Calixtí els anys 2011 i 2012. Rosario Porto va ser defensada per l'advocat José Luis Aranguren i Alfonso Basterra va ser defensat per l'advocada Belén Hospido. Les principals persones implicades van ser els acusats i la víctima, però hi va haver altres persones que també van col·laborar en el cas fent de testimonis. En algun dels casos, la informació aportada per aquestes va ser decisiva per al desenvolupament del cas.[5] Testimoni de Clara BaltarÉs una antiga companya d'estudis de l'Asunta i va declarar haver vist, el mateix dia del crim, a la nena acompanyada del seu pare pel centre de Santiago. Aquest testimoni es va produir dos mesos després que comencés el cas, i va capgirar la direcció de les investigacions, ja que contradeia una part de les declaracions d'Alfonso Basterra, que va afirmar no haver sortit del seu pis de Santiago en tota la tarda, més concretament, que es va quedar cuinant, i que després va asseure's a llegir una estona. Testimoni del veí de la finca de TeoAquest home va ser interrogat perquè es creu que va ser la primera persona a veure a Rosario Porto després del crim. Segons les investigacions i les seves declaracions, Porto va sortir de la finca amb el seu cotxe amb la nena dins. És en aquest moment que es va creure que ell va ser la primera persona a veure-la després dels fets. El veí va afirmar que va veure Porto amb una actitud nerviosa. Com a dada important, va dir que ell mai havia tingut claus de la casa, dada que recolza la hipòtesi que Porto i Basterra eren les úniques persones que tenien claus de la finca, en la qual algú, quatre dies abans del crim, va estar-hi des de les 19.35 fins a les 22.40 hores, un interval de temps per al qual els acusats no troben explicació, per la mort de la nena. Es creu que en aquest període podrien haver estat intentant o assajant el crim. Testimoni d'alguns dels investigadors de la Guàrdia CivilEls policies que van anar la nit del crim a investigar a la finca que tenien a Teo, van declarar que quan van dir si podien accedir-hi, Rosario va negar-s'hi, però Alfonso sí que estava disposat a acompanyar-los. Un cop allà, Porto va dir que havia d'anar al bany, però, en comptes de fer això, va pujar les escales neguitosa. I dins de l'habitació on va entrar, es va dirigir a una paperera de vímet on hi havia uns fragments de cordes. Unes cordes que a simple vista semblaven les mateixes que es van trobar a l'escenari del crim, al costat del cos de la nena. I també van dir que Rosario els havia dit que havia anat sola fins a la casa, tot i que posteriorment es van trobar gravacions que demostraven que mentia. Aquest va ser el motiu de la seva detenció. Testimoni de la professora de balletElla va ser una de les primeres persones a advertir i notificar la situació física de l'Asunta. Pel que fa a la relació mare-filla, la professora diu que a les tutories que tenia amb Rosario, Porto no acudia per parlar de com estava la nena o dels seus processos en la dansa, ella anava per parlar que l'Asunta era una nena superdotada, i que ballava molt bé; és a dir, que no era ben bé una consulta a la professora, sinó que era un 'jo et diré com és la meva filla i tu em donaràs la raó', així ho afirmava la professora. També afirma que últimament (setmanes abans de morir) la nena es trobava sovint marejada, i que una vegada en notificar-ho a la mare, aquesta va contestar-li que havia pres moltes pastilles i que per això es trobava marejada. Testimoni de Barbara KaterinaLa professora de música d'Asunta. Afirma que diverses vegades la nena havia acudit a les classes 'atordida i marejada'. Això va portar la policia a fer unes anàlisis toxicològiques del cadàver d'Asunta, d'on van extraure que durant tres mesos previs a la mort de la nena se li havien estat subministrant altes dosis de lorazepam. En un cas concret, el dia 16 de juliol, Asunta tenia una actitud estranya, parlava molt a poc a poc, estava marejada i, a causa d'això, ella va preguntar a la nena què li passava, i aquesta va respondre que els seus pares l'estaven enganyant, que li havien fet prendre una pols blanca, i que la van tenir dos dies seguits dormint. 'No sé el que m'està passant, m'estan enganyant', és el que hauria dit la nena. Afirma que la mare es preocupava molt pel futur de la seva filla, i que en qualsevol conversa parlava de la nena.[6] Testimoni de María Isabel VelizPadrina i cuidadora d'Asunta. Declara que la relació entre la família era idíl·lica. Sobretot que la mare sempre intentava potenciar al màxim les habilitats i capacitats de la seva filla. Testimoni d'Isabel ÁlvarezMare d'una amiga. Van convidar la nena a passar un cap de setmana amb elles, ja que era amiga de la seva filla. I en un recorregut en cotxe, on va proposar que expliquessin acudits, Asunta va explicar la següent història: 'Un dia, estava dormint, i una persona em va intentar matar, i la meva mare la va fer fora. I si no em creus, li preguntes a la meva mare.' Isabel diu que arribat aquest punt la nena ja estava totalment fora de si. DesenvolupamentTot comença la nit del 21 de setembre. Els pares de l'Asunta acudeixen a la comissaria de Santiago vora les 22.15 hores per denunciar la desaparició de la seva filla. Informen la policia que l'Asunta s'havia quedat des de les 19.00 a casa, i que aproximadament a les 21.45 hores, quan la mare torna a casa, la nena no hi era, l'alarma estava connectada i la porta tancada amb clau. Seguidament, truca des del telèfon fix al seu exmarit per explicar-li que la nena no hi és. Alfonso decideix anar a la casa on han passat els fets i decideixen anar a posar la denúncia de desaparició. Més tard, un inspector de la policia va a casa de la nena per inspeccionar i registrar l'habitació de la nena. Allà troba un parell de sabates de l'Asunta, tot i que la mare diu que en portava unes altres posades. Cosa que ja va fer començar a sospitar, ja que més tard, quan van trobar el cos, la nena no portava sabates. Alfonso Basterra i Rosario Porto es queden sols a partir de les 24.00 hores, quan la policia acaba el registre. Al poc temps, uns veïns de Teo que havien sortit a passejar troben el cadàver situat en una pista forestal dels afores de Teo. Sense senyals d'arrossegament, cosa que indica que el cos va ser dipositat amb cura en la posició en què va ser trobat. Segons els agents, la nena va morir unes quatre hores després de dinar, aproximadament sobre les 19.00 hores. Això se sap per l'estat en què es trobava el menjar dins de l'estómac. Menjar que va ser trobat juntament i barrejat amb dosis d'orfidal, el medicament amb què els tres mesos anteriors a la mort havien estat sedant a l'Asunta. Tant la mare com el pare van confirmar que van dinar junts, així que això va fer sospitar més encara sobre ells. Després de l'anàlisi toxicològica que va confirmar la hipòtesi de la sedació,[7] el jutge José Antonio Vázquez Taín va elevar el delicte d'homicidi a assassinat. Totes les mirades apuntaven cap als pares, Alfonso Basterra i Rosario Porto, com a principals sospitosos. Posteriorment, a causa d'incoherències i ambigüitats en les seves declaracions, van ser detinguts pel delicte d'homicidi. D'acord amb les dades recollides durant la investigació, aquesta va girar entorn d'un seguit de pistes, entre les quals es troben: • Les cordes que es van trobar a l'escenari del crim: A l'escenari on es va trobar el cos hi havien uns fragments de cordes amb els quals s'hauria lligat a la nena perquè no es pogués defensar. Corda que poc temps després va ser trobada també dins d'una paperera a la casa familiar de Rosario. • Drogació a base d'orfidal: segons les anàlisis dels cabells de l'Asunta, hi havia presència del medicament ansiolític lorazepam en quantitats tòxiques i perjudicials ingerides tres mesos abans de la mort. • Incoherències i ambigüitats en les declaracions d'Alfonso i Rosario: els dos confirmaven haver estat fent coses la tarda de la mort, que després, gràcies a càmeres de seguretat i testimonis, es va saber que era mentida.[8][9] • Fotografies sospitoses: a l'ordinador d'Alfonso s'hi van trobar unes fotografies en les quals la nena estava posada en una postura 'sexual' molt poc adequada per la seva edat. Tenint en compte el seguit de fotografies, es va poder treure la conclusió que la nena en aquell moment estava sedada. Les investigacions van continuar fins al dia del judici. En juny de 2014, el jutge Taín va posar fi a la instrucció del cas, donant pas al procés del judici oral. La selecció del jurat popular es va iniciar el maig de 2015, estant previst l'inici del judici entre el 23 de juny i el 17 de juliol del mateix any. Tot i que va haver-hi algunes dificultats que va fer que comencés a principis d'octubre. Finalment, el judici del cas va començar el dia 29 de setembre de 2015, a poc més de dos anys de la mort d'Asunta Basterra. En aquest judici van intervenir 86 testimonis i 60 pèrits. Rosario i Alfonso van declarar durant els dies 1 i 2 d'octubre. En aquest judici es van exposar tots els indicis fins al moment. Les defenses dels acusats van implantar com a principal argument que, ja abans de començar el judici, els mitjans de comunicació havien fet especulacions sobre els fets i la culpabilitat dels pares, i que això va influir en els pensaments dels jutges, és a dir, que anaven amb una idea pressuposada de la culpabilitat d'Alfonso i Rosario. En l'interrogatori de Rosario Porto, se li van fer preguntes sobre la seva relació amb la filla, la relació amb Alfonso i el seu estat psicològic i emocional. En una de les seves declaracions, se li va preguntar sobre un fet que va ocórrer la nit del 4 al 5 de juliol, un fet que va ser peça clau en la investigació. Tornem mesos enrere, abans de la mort de la nena. Ens situem a la nit del 4 al 5 de juliol de 2013. Eren les 4.30 de la matinada, i Rosario estava dormint quan de sobte es desperta a causa dels crits de la seva filla. Va directament a l'habitació de l'Asunta i es troba un intrús encaputxat intentant ofegar la seva filla. Després d'un petit forcejament, aquest intrús marxa corrents per la porta. El punt sospitós d'aquest fet va ser que la mare no va trucar a la policia, ni va portar la nena a l'hospital. Ella ho va justificar dient que no volia traumatitzar ni preocupar a la seva filla. I la hipòtesi que se'n va traure d'això va ser que aquest intent de matar a la nena podria haver sigut un assaig del que posteriorment haurien fet Alfonso i Rosario per matar-la. En l'interrogatori a Alfonso Basterra se li va preguntar sobre la relació que tenia amb la seva filla, la relació amb Rosario i quins van ser els motius del seu divorci amb ella, també se li va preguntar sobre les fotografies que es van trobar en el seu ordinador. Ell afirmava que aquestes fotografies van ser totalment tretes de context. Finalment, el 30 d'octubre de 2015, el jurat popular va determinar culpables tant a Alfonso Basterra com a Rosario Porto de l'assassinat d'Asunta Basterra.[10] Cronologia i reconstrucció dels fetsAquest és l'ordre en què van ocórrer els fets:[11]
2015
Sentència finalLa sentència final va ser anunciada el dia 30 d'octubre de 2015. El tribunal va declarar per unanimitat a Rosario Porto i a Alfonso Basterra culpables de la mort de la seva filla, Asunta Yong Fang Basterra. Conclouen que la van sotmetre a medicines sedants durant mesos, i que finalment la vas asfixiar per sufocació. També que van administrar-li lorazepam de manera acordada. El fet de no haver trobat 'evidències no provades' va fer que es denegués la possibilitat d'indult i la suspensió de la pena. El veredicte final va ser de 18 anys de presó per Alfonso i Rosario, sense possibilitat d'indult o de suspendre la sentència. Documentals"Lo que la verdad esconde: operación Nenúfar" és una minisèrie documental estrenada a Antena 3, produïda per Atresmedia Televisión, en col·laboració amb Bambú Producciones i dirigida per Elías León Siminiani. En aquest documental, es recullen declaracions de jutges, testimonis, autoritats i advocats, a partir de les quals s'investiga, i s'explica tot el que va estar implicat en la mort de l'Asunta Basterra a partir de recreacions i testimonis.[13] El 26 d'abril del 2024 es va estrenar a Netflix El cas Asunta, una minisèrie de sis capítols sobre el cas.[20] Mort a presó de Rosario PortoEl 18 de novembre de 2020, la mare d'Asunta, que patia trastorns depressius i tenia tendències suïcides (s'havia intentat treure la vida sense èxit el 12 de novembre de 2018), va ser trobada penjada a la seva cel·la de la presó de Brieva, a Àvila. Tenia tots els objectes personals ordenats, cosa que fa pensar que era un acte premeditat.[21] Referències
Enllaços externs
Information related to Cas Asunta Basterra |
Portal di Ensiklopedia Dunia