Bisbat de Cochin
La Diòcesi catòlica Romana de Cochin (llatí: Dioecesis Coccinensis: Dioecesis Coccinensis; malaiàlam: കൊച്ചി രൂപത) o simplement Bisbat de Cochin és una diòcesi localitzada a la ciutat de Cochin a la província Eclesiàstica de Verapoly a l'Índia. El territori de la diòcesi de Cochin cobreix 235 quilòmetres quadrats a l'estat de Kerala. És situat entre la mar d'Aràbia a l'oest, l'arxidiòcesi de Verapoly al nord i a l'est, i la Diòcesi d'Alleppey al sud. L'església Catedral de la Diòcesi i seu del bisbe, és la Basílica de Santa Cruz a Fort Cochin. El Bisbe actual de Cochin és Joseph Kariyil, nomenat pel Papa Benet XVI el 8 de maig de 2009. Resum històricLa Diòcesi de Cochin, ara disminuïda de mida a causa de segregacions successives amb el pas del temps, fou la Diòcesi mare de molts dels bisbat en el sub-continent. L'antiga diòcesi s'estenia per la costa de l'oest, des de Malabar cap al sud fins a cap Comorin (el present Kanya Kumari) i encara més avall, Ceilan (ara, Sri Lanka) i després s'estenia al llarg de la costa oriental cap amunt, incloent a més Nepal, Bengala (avui Bangladesh) i més enllà Birmània (ara, Myanmar) i més lluny fins a Hong Kong, Malaca i Macau.
HistòriaLa història de la Diòcesi de Cochin comença amb l'arribada dels missioners portuguesos a l'Índia.[5][6] Aquests apòstols van assolir Kappad prop de Calicut el 20 de maig de 1498, juntament amb Vasco da Gama. Una segona expedició sota el capità Alvarez Cabral, comprenent 13 vaixells i 18 sacerdots, va ancorar a Cochin el 26 de novembre de 1500. Cabral aviat es va guanyar la bona fe del Raja de Cochin. Va permetre quatre sacerdots fer apostolat entre les comunitats cristianes inicials, els cristians de Sant Tomàs escampats dins i al voltant de Cochin. Per això els missioners portuguesos van establir una missió portuguesa el 1500. Durant el regnat de l'emperador catòlic de Portugal Joan III, frares Franciscans i sacerdots van arribar a Goa. Juntament amb ells un equip altament entrenat de Jesuïtes dirigit pel Pare Francesc Xavier va arribar a Cochin. Més tard, va demanar l'ajuda del general Jesuïta (sant) Ignasi i l'emperador per rebre més missioners de Portugal. Francesc Xavier va visitar Cochin diverses vegades i s'hi va quedar més de 120 dies. Va utilitzar per fer ofrenes a l'església de Sant Antoni. Aquesta església és encara a Cochin, coneguda com a Lenthapally (església holandesa). Actualment aquesta església és dependència del departament del Archaeological Survey de l'Índia com a monument històric. Jesuïtes, dominics, agustinians i carmelites els van seguir. A l'arribada dels portuguesos, conversos locals a Cochin es van unir al ritu llatí romà i així la Comunitat llatina va ser formada. La totalitat de l'Orient era sota la jurisdicció de la diòcesi de Lisboa. El 12 de juny de 1514, Cochin i Goa esdevenien dues missions prominents sota la novament creada diòcesi de Funchal a Madeira. El Papa Pau IIIl per una butlla (Quequem Reputamus) va elevar Funchal a arxidiòcesi i Goa com a seu sufragània, incorporant la totalitat de l'Índia a la diòcesi de Goa. Quan la diòcesi de Goa va ser establert el 1534, Cochin esdevingué part de la nova diòcesi. La diòcesi de Cochin va ser erigida el 4 de febrer de 1557 pel Papa Pau IV en el seu Decret Pro Excellenti Praeeminentia. El Papa també declarava l'Església portuguesa de Santa Cruz com la Catedral de la nova diòcesi. En aquell temps, Cochin era la segona diòcesi dins Índia i va tenir la jurisdicció sobre la totalitat del sud, Índia oriental, Birmània i Ceilan. El primer bisbe de Cochin fou el sacerdot Dominicà Dom George Temudo (1557-1567). El 1663 els holandesos van conquerir Cochin i van destruir totes les esglésies catòliques i institucions excepte la Catedral i l'església de Sant Francesc d'Assisi. Durant la conquesta britànica de Cochin, la catedral va ser destruïda. Des de 1646, l'administració de la diòcesi fou difícil. Va estar afectada per les conquestes de Cochin pels holandesos. Els bisbes que van ser consagrats com a bisbes de la diòcesi no podien residir allí. Com a resultat, fraccions, rebel·lions i cismes van esclatar a la diòcesi. Per tal de portar el dissidents altre cop a l'església mare, la Santa Seu va enviar missioners Carmelites. Llavors va ser establert el Vicariat de Malabar el 1657. El 1709 va ser canviat a Vicariat de Verapoly. Dins 1838 la diòcesi de Cochin va ser annexionat al Vicariate de Verapoly. De 1838 i 1886, la diòcesi de Cochin va ser governat pel Vicari Apostolic de Verapoly. El 23 de juny de 1886, el Papa Lleó XIII va promulgar el famós Concordat anomenat Humane Salutis Auctor pel qual la Diòcesi de Cochin va ser restaurada en la seva condició original i col·locada altre cop com a sufragània de la Diòcesi de Goa. Simultàniament, el Vicariat de Verapoly va ser elevat a arxidiòcesi i la Diòcesi de Quilon va ser erigida com la seva sufragània. Després de la reorganització de 1886, cinc bisbes portuguesos van governar la diòcesi. El 1950 la diòcesi va ser entregada al clergat natiu. Alexander Edezhath (1951-1975) fou el primer bisbe indi. Va ser succeït pel Bisbe Joseph Kureethara (1975-1999). Després de la seva renuncia, el 2000 fou nomenat bisbe John Thattumkal però va ser suspès de les seves responsabilitats per un escàndol (2009). El bisbe Joseph Kariyil va ser designat com el nou bisbe nou de Cochin el 8 de maig de 2009 i va ser instal·lat com el bisbe de Cochin el 5 de juliol de 2009. Cronologia episcopal
EstadístiquesA finals del 2013, la diòcesi tenia 184.860 batejats sobre una població de 634.928 persones, equivalent al 29,1% del total.
Vegeu tambéNotes
Information related to Bisbat de Cochin |
Portal di Ensiklopedia Dunia