 Beta del Triangle Austral |
|---|
 |
| Tipus | estrella de tipus F, estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV  |
|---|
| Tipus espectral (estel) | F1V[1] |
|---|
| Constel·lació | Triangle Austral |
|---|
| Època | J2000.0 |
|---|
|
| Distància de la Terra | 12,4246 pc [2] |
|---|
| Radi | 2,03 R☉ |
|---|
| Magnitud absoluta | 2,37 |
|---|
| Magnitud aparent (V) | 2,85 (banda V)[3] |
|---|
| Massa | 1,56 M☉ |
|---|
| Temperatura efectiva | 7.384 K[4] |
|---|
| Paral·laxi | 79,4292 mas[5] |
|---|
| Moviment propi (declinació) | −398,915 mas/a [5] |
|---|
| Moviment propi (ascensió recta) | −186,838 mas/a [5] |
|---|
| Velocitat de rotació estel·lar | 69,63 km/s[6] |
|---|
| Velocitat radial | 0,4 km/s[7] |
|---|
| Gravetat superficial equatorial | 16.600 cm/s²[4] |
|---|
| Ascensió recta (α) | 15h 55m 8.5621s[8] |
|---|
| Declinació (δ) | -64° 34' 9.3845''[8] |
|---|
| Metal·licitat | 8,01[4] |
|---|
| Lluminositat | 9,37 lluminositats solars |
|---|
| Edat estimada | 674 milions d'anys |
|---|
|
|
Beta del Triangle Austral (β Trianguli Australis), ocasionalment anomenat Betria, és el segon estel més brillant de la constel·lació del Triangle Austral —després d'Atria (α Trianguli Australis)— amb magnitud aparent +2,83.[9] Es troba relativament proper al Sistema Solar, a una distància de 40 anys llum.
Encara que catalogada de vegades com a gegant o subgegant, Beta del Triangle Austral es troba a mig camí en la seva etapa com a estel de la seqüència principal. De tipus espectral F1V i 7220 K de temperatura, brilla amb una lluminositat 8,5 vegades major que la del Sol. Té un diàmetre un 90 % més gran que el diàmetre solar i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació no inferior a 92 km/s, sent el seu període de rotació inferior a 1 dia. La seva massa s'estima en 1,65 masses solars.[10]
L'anàlisi elemental de Beta del Triangle Austral mostra diferències significatives en comparar-lo amb el del Sol. D'una banda, l'oxigen és aparentment «sobreabundós» ([O/H] = +0,11), el mateix que succeeix en el cas de vanadi i cobalt ([Co/H] = +0,45). Especialment notable és el cas de l'europi, cinc vegades més abundant que en el Sol. Però en general molts elements —entre ells sodi i calci— tenen valors comparables als del Sol i, de fet, les abundàncies relatives de la major part dels elements estan per sota dels valors solars. Això s'observa per a níquel, crom, ferro, manganès i zinc; en aquest últim cas el seu contingut és menys d'un terç del trobat al Sol.[11]
Existeix una companya visual de magnitud +13,2 a 155 segons d'arc que pot constituir un sistema binari ampli amb Beta del Triangle Austral, o simplement ser una companya òptica.[10]
Referències
- ↑ Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc--The Southern Sample» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 02-06-2006, pàg. 161–170. DOI: 10.1086/504637.
- ↑ Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Katia Cunha «S⁴N: A spectroscopic survey of stars in the solar neighborhood» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 14-05-2004, pàg. 183-205. DOI: 10.1051/0004-6361:20035801.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ David Montes «Chromospheric activity and rotation of FGK stars in the solar vicinity» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 9-2010, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/200913725.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ 8,0 8,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ Beta Trianguli Australis (SIMBAD)
- ↑ 10,0 10,1 Beta Trianguli Australis (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Erspamer, D.; North, P. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 1121-1135.
.svg){kind=small}
