Alfabet lidi

Tipus	alfabet, escriptura de caixa única i escriptura natural
Llengües	lidi
Creació	700 aC
Període	700-200 aC
Basat en	alfabet grec
Sistema pare	Jeroglífics egipcis[1] Protosinaític Alfabet fenici Alfabet grec Alfabet lidi
ISO 15924	Lydi  (116 )
Direcció del text	de dreta a esquerra
Interval Unicode	U+10920-1093F

L'alfabet lidi era el que s'emprava per escriure en lidi. Com en altres alfabets d'Anatòlia durant l'edat del ferro, l'alfabet lidi està relacionat amb l'alfabet grec oriental,^[2][3] si bé té característiques úniques com un signe d'interrogació en forma de triangle rectangle. Els textos lidis primerencs s'escrivien tant d'esquerra a dreta com de dreta a esquerra; posteriorment, tots els textos es llegeixen de dreta a esquerra. Ha sobreviscut un text escrit en escriptura bustrofèdica.

Roberto Gusmani va fer la primera codificació moderna de l'alfabet lidi el 1964, en una combinació de lexicó, gramàtica i col·lecció de textos. L'alfabet conté lletres per 26 sons; alguns estan representats per més d'un símbol, que es considera una "lletra". A diferència de l'alfabet carià, que tenia una f derivada de Φ, la f lídia té la peculiar forma de 8 que també es pot trobar a l'alfabet etrusc.

Alfabet lidi

Lletra		Transliteració	So (AFI)	Notes
Text	Imatge
𐤠		a	[a]
𐤡		b	[p], [b]	Pronunciat [b] abans de nasals i probablement [r]
𐤢		g	[ɡ]	De vegades substituït per /k/.
𐤣		d	[ð]?	Potser una altra fricativa pronunciada com a [z].
𐤤		e	[eː]	Relativament alta i llarga, com la ει grega; només ocorre si s'accentua.
𐤥		v	[v]
𐤦		i	[i]
𐤧		y	?	Aparentment un al·lòfon de /i/, potser quan no s'accentuava. Atestat només 11 cops: artymu- ~ artimu-.[4] Podria provenir de la 𐊹 cària.
𐤨		k	[k], [ɡ]	Pronunciat [ɡ] abans de nasals i probablement [r]
𐤩		l	[l]
𐤪		m	[m]
𐤫		n	[n]
𐤬		o	[oː]	Relativament alta i llarga, com la ου grega; només ocorre si s'accentua.
𐤭		r	[r]
𐤮		ś	[s]	Una [s] simple tot i la seva transcripció
𐤯		t	[t], [d]	Pronunciat [d] abans de nasals i probablement [r]
𐤰		u	[u]
𐤱		f	[f]
𐤲		q	[kʷ]	Almenys històricament [kʷ]; no és clar si aquesta era la pronúncia quan es feia servir l'alfabet.
𐤳		s	[ç] or [ʃ]	*s palatalitzada.
𐤴		τ	[ts] or [tʃ]
𐤵		ã	vocal nasal	Potser [ãː]. Només apareix accentuada. Ã o a si es troba abans d'una consonant nasal: aliksãntru ~ aliksantru.[5]
𐤶		ẽ	vocal nasal	No [ẽ]; potser [ã]. Només apareix accentuada.
𐤷		λ	[ʎ]	*l palatalitzada.
𐤸		ν	[ɲ] or [ŋ]?	Prové de *m i *n a final de paraula; més tard la pèrdua de vocals finals va fer que contrastés amb aquests sons.
𐤹		c	[dz]?	Pronunciada com a africada o fricativa: [z], [dz], o [dʒ], etc. Un origen és la *d assibilada.

• Adiego, I. J.. A History of Ancient Greek From the Beginning to Late Antiquity. Cambridge University press, 2007. ISBN 0-521-83307-8. «Greek and Lydian» . Translator Chris Markham.
• Gérard, Raphaël. Phonétique et morphologie de la langue lydienne. Louvain-la-Neuve: Peeters, 2005. ISBN 9042915749.  French language text.
• Everson, Michael. «N3019R2: Proposal to encode the Lycian and Lydian scripts in the SMP of the UCS» (pdf). DKUUG Standardization. Danish Unix User Group (DKUUG), 05-02-2006. Arxivat de l'original el 2012-02-09. [Consulta: 18 març 2008].