HèlicoptèroAèroplano a bartavèles, Arèoplano a bartavèles, Avion a bartavèles
Un hèlicoptèro [e.li.kɔp.ˈteː.ro][N 1],[1],[2],[3] — des côps asse-ben apelâ un aèroplano a bartavèles [a.e.rɔ.ˈpla.no a bar.ta.ˈva.lə][N 2],[3], un arèoplano a bartavèles [a.re.ɔ.ˈpla.no a bar.ta.ˈva.lə][N 3],[4],[5] ou ben un avion a bartavèles [a.ˈvjɔ̃ a bar.ta.ˈva.lə][3] — est n’aèronâf que la sustentacion et la propursion sont assurâyes per na vouèlura tornenta, corament apelâye rotor, pués entrênâye per yon ou ben un mouél de motors. La majoritât des hèlicoptèros emplèye un solèt rotor de sustentacion et pués un rotor ou ben un ôtro dispositif anticobla, les ôtres solucions sont des bi-rotors contrarotatifs betâs sus lo mém’axo, sus doux axos convèrgents, en tandème ou ben a châ couta. L’histouère de l’hèlicoptèro comence u comencement du XXémo siècllo mas los progrès sont franc ples lents que celos de l’aèroplano. L’usâjo entensif des hèlicoptèros pendent les guèrres d’Algèria et du Viètname et pués lo dèvelopament de les turbomachines mârcont un contôrn major por aportar la prôva de ses capacitâts opèracionèles civiles ou militères. Comparâ a les aèronâfs a âles fixes, l’hèlicoptèro est d’una concèpcion ples complèxa, son entretin est ples ègzigent et lo prix de l’hora de vôlo est ples hiôt. Sa capacitât a dècôlar et atèrrir sus des tèrrens ètrêts et pas aprèstâs lo rend endispensâblo por quârques missions et fonccions mâlgrât son ôtonomia et sa vitèsse rèduites. ÈtimologiaLo tèrmo ples côrt de « hèlicô [e.li.ˈko][3] » est prod sovent empleyê. Galerie d’émâges
Vêre avouécBibliografia
Articllos liyêsLims de defôrNotes et rèferencesNotes
Noms d’endrêtVocabulèroRèferences
Information related to Hèlicoptèro |
Portal di Ensiklopedia Dunia