Àngel Recasens i Galbas

Biografia
Naixement	4 març 1938 Cambrils (Baix Camp)
Mort	2 agost 2007 (69 anys) Reus (Baix Camp)
Causa de mort	càncer
Director La Grande Chapelle
2005 – 2007
Dades personals
Formació	Escolania de Montserrat Conservatori Superior de Música del Liceu
Activitat
Ocupació	director d'orquestra, compositor
Membre de	Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Família
Fills	Albert Recasens Barberá

Àngel Recasens Galbas (Cambrils, 4 de març de 1938 - Reus, 2 d'agost de 2007) fou un director de cor i d'orquestra, organista, compositor i pedagog català.^[1] Fou el pare del musicòleg i director musical Albert Recasens Barberá.^[2]

Després de rebre les primeres lliçons musicals del seu oncle, el tenor d'òpera Salvador Recasens, Àngel Recasens i Galbas va ingressar a l'Escolania de Montserrat, on es va formar amb els mestres Anselm Ferré i David Pujol. Va prosseguir els seus estudis de piano i orgue al Reial Conservatori del Liceu de Barcelona, on va obtenir les seves diplomes amb les màximes qualificacions. Més tard, es va perfeccionar amb els pianistes Fructuós Piqué i Alexandre Ribó i Vall, el compositor Frederic Musset i el violoncel·lista i director Antonio Janigro.^[3]

Aviat va centrar la seva carrera musical en la direcció. El 1973, va fundar el Quartet de Madrigalistes, grup de solistes dedicat a la música del Renaixement espanyola, amb el qual va collir importants èxits a Espanya, França i Alemanya. El 1968 va fundar la Coral Verge del Camí de Cambrils,^{[cal citació]} que va dirigir fins al 1984. Entre 1975 i 1986, va assolir uns resultats espectaculars amb el Cor Sant Esteve de Vila-seca i Salou, realitzant prop de 400 concerts repartits entre 20 països d'Amèrica i Europa. Va aconseguir cinc primers premis i dos segons en concursos internacionals. La crítica el considera una autoritat en el camp de la música coral i vocal al nostre país.^[1]

Va ser conegut arreu d'Europa per la seva metodologia pedagògic-musical aplicada al Conservatori Professional de Música de Vila-seca i Salou fins a l'any 1986. A més d'aquest centre, Recasens va fundar altres cinc escoles de música, un curs internacional i dos festivals internacionals. Constant investigador i analista, va impartir més de 150 seminaris, conferències i cursos de direcció coral a Alemanya, França, Mèxic, Cuba i Espanya. En reconeixement d'aquesta extraordinària labor, va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona).^[4]

Va estar convidat a dirigir orquestres i grups tant a Espanya com a l'estranger. Les interpretacions amb els ensembles La Grande Chapelle (un nom pres de l'antiga Capella Príncep de Viana) i Viana Consort representaren –gràcies a l'estreta col·laboració amb el seu fill Albert Recasens,^[5] doctor en musicologia per la Universitat Catòlica de Lovaina– l'etapa més elaborada del mestre Recasens. Les seves execucions assoliren un rigor i una expressivitat que van ser reconegudes pel públic i la crítica. Àngel Recasens va morir el 2 d'agost de 2007, a l'edat de 69 anys, víctima d'un càncer.^[1]