Montsó

Monzón (es)
Tipus	municipi d'Aragó
Localització
41° 54′ 00″ N, 0° 11′ 00″ E / 41.9°N,0.1833°E / 41.9; 0.1833
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Aragó
Província	província d'Osca
Capital de	Cinca Mitjà
Capital	Montsó
Conté la subdivisió	Conchel Montsó Poblado Monsanto (es) Selgua
Població humana
Població	18.152 (2024) (117,09 hab./km²)
Geografia
Diòcesi	bisbat de Barbastre-Montsó
Superfície	155,022476 km²
Altitud	273 m
Limita amb	Binèfar Ilche Castejón del Puente L'Almúnia de Sant Joan Peralta de Alcofea Puidemoros Sant Miquel del Cinca Binacet Sant Esteve de Llitera
Dades històriques
Esdeveniment clau 1089 setge de Montsó 1642 Setge de Montsó 19 maig 1642 Setge de Montsó (1643)
Organització política
• Alcaldessa	Rosa Maria Lanau Morancho
Identificador descriptiu
Codi postal	22400
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	22158
Altres
Agermanament amb	Muret Barcelona Elx
Lloc web	monzon.es

Montsó^[1] (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17.115 habitants. Es troba en la zona oriental de la província, al costat dels rius Cinca i Sosa. És la capital de la comarca del Cinca Mitjà.

Montsó és important pel fet d'haver estat primer una comanda templera i posteriorment hospitalera de la castellania d'Amposta. Va ser en diverses ocasions seu de les Corts del Regne d'Aragó i Corts de la Corona d'Aragó, entre els segles XIII i XVII.

La catedral de Santa Maria del Romeral —de planta romànica— i el Castell de Montsó —d'origen àrab— són els edificis més destacats. Aquest castell va acollir la infantesa del rei Jaume I el Conqueridor, que estava sota la tutela dels templers. La situació privilegiada en els passos de les valls del Segre i del Cinca va fer del castell i de la ciutat un centre estratègic important.

Fou seu de les Corts Catalanes els anys: 1362, 1376, 1387, 1389, 1470, 1510.^[1]

Durant la Guerra dels Segadors, fou pres el 1642 per les tropes francocatalanes dirigides per Philippe de La Motte Houdancourt i l'any següent per les tropes castellanes de Felipe da Silva.

Fins a mitjan segle xvii s'hi va mantenir la llengua catalana.^[1]

• Corts de Montsó (1289)

• Castell de Montsó.
• Catedral de Santa Maria del Romeral, dels segles xii i xiii.
• Convent de Sant Francesc, habitat fins al 1835 (actualment és la seu del Conservatori Professional i de l'auditori de Montsó).
• Ermita de la verge de l'Alegria, del segle xvii.
• L'Ajuntament, dels segles XVI-XVII.
• Porta de Luzán.
• Muralla romànica.
• Mare de Déu de Lacs.^[2]

• Berenguer de Peralta (1200?-1256): frare dominic, canonge i bisbe electe de Lleida.
• Joan de Montsó (c.1340-1412): teòleg tomista de l'Orde dels Predicadors.
• Pedro Juan de Lastanosa (-1576): matemàtic, cartògraf i enginyer.
• Joaquín Costa (1846-1911), polític, jurista, economista i historiador aragonès, el representant més gran del moviment intel·lectual vuitcentista espanyol conegut com el Regeneracionisme.
• Luz Gabás (1968): novel·lista, filòloga i política.
• Conchita Martínez (1972), tenista.

• 
  Conservatori Miguel Fleta
• 
  Riu Sosa

• Muret

• Gran Enciclopèdia Aragonesa, Monzón Arxivat 2016-09-19 a Wayback Machine..

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montsó

• Web de l'Ajuntament de Montsó (castellà)