Batalla d'Abukir (1799)
La primera batalla d'Abukir va ser el darrer triomf militar de Napoleó Bonaparte a Egipte abans que tornés a França i va frustrar l'intent anglo-otomà de reconquerir Egipte.[1][2] ![]() A París hi ha un carrer d'Aboukir (al segon districte/arrondissement), nomenada per decret de 2 d'octubre de 1865 que celebra la victòria francesa de 1799. Victòria inicial otomanaL'Imperi Otomà, empès pel Regne Unit, va declarar la guerra a França. Un exèrcit turc d'uns 18.000 homes comandats per Mustafà IV, desembarcà a Abukir (Egipte), el març de 1799. Quan Napoleó, que estava assetjant Acre (Israel), en va ser informat, va retirar el setge i marxà cap Síria. Estant ell de camí, els otomans derrotaren les petites guarnicions franceses del litoral egipci.[3] El 14 de juny, el contingent francès de Napoleó tornà al Caire amb sols 7.000 soldats, reagrupà altres guarnicions i marxaren cap al nord, deu dies després es van trobar amb els otomans congregats a Abukir.[4] Els francesos van contraatacar. Una càrrega de cavalleria del general Joachim Murat va fer fugir els otomans, va prendre un dels fortins i captura Mustafà; amb ell es rendeixen 6.000 homes.[5] Resultat de la batallaEls francesos tingueren unes 386 baixes. Els otomans perderen 2.000 homes morts en combat, i més de 4.000 ofegats. Uns altres 2.500 turcs es van tancar al castell d'Abukir, sense disposar d'aigua potable. Durant la setmana següent en moriren un miler; el 2 d'agost els supervivents hissaren la bandera blanca.[6] Sidney Smith va enviar alguns vaixells per rescatar alguns dels turcs que es van enfonsar a les aigües. Entre els otomans rescatats de l'aigua hi havia l'oficial de trenta anys d'ascendència albanesa Mehmet Ali, que sis anys després governaria i transformaria Egipte.[7] Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Information related to Batalla d'Abukir (1799) |
Portal di Ensiklopedia Dunia